Tornar

El cavallerisme està mort?

Quan estàs acompanyat/ada, el moment de pagar sempre és un dilema. Ja sigui amb amics, familia o companys de feina, la conversa de “Pago jo”, “No, pago jo”, “No, jo…” pot ser eterna, incòmode i inclús pot arribar a generar conflicte. 

En una parella heterosexual, que un home convidi a una dona al cine, a sopar o al que sorgeixi no és res dolent, de la mateixa manera que si és al revès. Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners i, no ens enganyem, a qui no li agrada que el/la convidin?

El quid de la qüestió està en el moment en el qual es confon el fet de convidar a una dona (sols pel fet de ser-ho) com un acte de cavallerisme, un concepte definit per alguns com elegant, viril, amb bones maneres…

Qué es el caballerismo

I… això què té d’elegant? 

Exemples del que s’entén com cavallerisme

Perquè estiguem alineats/ades posem exemples, que valen més que mil paraules: 

Has escoltat alguna vegada això que un cavaller…

…“sempre li obre la porta a una senyoreta” 

…“ha de cedir-li el seient” 

…“li cedeix el pas” 

… o “l’ajuda a treure’s l’abric”? 

És molt probable que mai t’hagis preocupat o preguntat el perquè d’aquest comportament, ja et sentis identificat/ada com a home o dona. I encara és menys probable que siguis conscient de quins són els seus efectes en la societat actual en la qual, per cert, aquest “fenomen social” del passat encara segueix vigent, en ple segle XXI!

Així que diga’ns, et ve de gust desmuntar el cavallerisme? 

Quan, com i perquè sorgeix el cavallerisme?

Podríem fer una classe d’història remuntant-nos al passat i és que, això ve de molt lluny. Però en resum i perquè et posis en situació, l’origen del cavallerisme va néixer amb les classes socials, sobretot en les més altes en les que l’honor, la noblesa i el fet de tractar d’una manera delicada a la dona (sobretot de cara a la galería) eren aspectes molt valorats.

Sembla el típic conta de fantasia, però era real. Tan real que, avui dia segueix vigent.

Por altra banda i, entre altres fets, no fa molt temps (en els anys 60 i 70) un gran percentatge de les dones espanyoles es van incorporar al món laboral. Que què feien abans? Per si tenies dubtes, de vacances no estaven. Tot el contrari, es dedicaven a la família i a la llar. A qui no li agrada fregar, netejar-li les sabates al marit i fer l’esmorzar, el dinar i el sopar cada día? 

És probable que et preguntis perquè no deixaven treballar les dones o perquè no estava ben vist. Ens encantaria poder donar-te una resposta però la veritat és que no hi ha un motiu suficient per a aquesta injustícia que ha tingut moltes conseqüències, entre elles, que l’home fos qui gestionava els diners a casa i, que hi hagués certes situacions en les quals es sent amb superioritat respecte a la dona. 

Cada persona s’administra els seus diners com vol

Quins són els efectes que té el cavallerisme?

Potser penses que aquests petits detalls no són per tant. Però la realitat és que si que ho són. T’expliquem el perquè: 

Encara que per tradició i cultura pugui semblar quelcom bonic i inofensiu, aquestes situacions de discriminació positiva, on l’home domina la situació, poden donar peu a la inseguretat de la dona.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que els efectes no són exclusius per les dones. Hi ha molts nois que es senten amb l’obligació o pressió de fer aquests gestos de l’època de Franco en ple segle XXI. 

En definitiva, que l’home tracti d’una manera diferent, especial, delicada a una dona només pel fet de ser-ho, no fa que ella es senti més valorada.

Com acabar amb el cavallerisme entre tots i totes?

A vegades pensem que des de la nostra posició no podem fer res, que cal ser [email protected] d’igualtat per millorar la situació. Si pensem així, segur que no aconseguirem un canvi. Això és un treball de formigues: cada gest, por petit que sigui, compte i la igualtat no serà una realitat si no es treballa conjuntament. 

Així que, què pots fer tú? I no només quan s’apropa el dia de la dona, sinó sempre:

Reconèixer i no ignorar aquests tipus de situacions és un bon començament. Présta-li atenció als detalls més mínims com que el vocabulari que utilitzis (i el que escoltis) sigui inclusiu i igualitari. Si escoltes a una persona utilitzant un llenguatge que pot contribuir a la desigualtat de gènere, fes-li una proposta de canvi perquè vegi que hi ha altres opcions (parlar amb propietat és gratis!). Actua al respecte des del respecte.

En el cas de convidar a algú, sabem que és més còmode que pagui una persona i en una altra ocasió ho faci l’altra (o almenys és l’excusa perfecte quan busques tenir una segona cita). 

Si voleu pagar a mitges, simplement insisteix o utilitzeu la funcionalitat de “Demanar, pagar i dividir” de la nostra App. Evita confusions i conflictes amb la parella, els amics/es, companys/es de feina o família, hi ha altres coses molt més importants!

Sabem que en qüestió de desigualtat hi ha injustícies molt greus. Però també sabem que l’educació és un primer pas per evitar arribar a extrems i millorar la nostra convivència.

Fem que la igualtat sigui més que paraules.